Què ens ha semblat realitzar el treball " Model d' Ésser Viu " ?

Després d’unes setmanes d’observació a dues tortugues d’aigua ha arribat el moment de començar a tancar la nostra experiència i ser capaços de reflexionar sobre tot allò que ens ha aportat aquest treball del “ Model d’ ésser viu”. Vam tenir dificultats a l’hora de decidir quin animal investigar, ja que cadascú de nosaltres volia treballar un ésser viu diferent. Però finalment vam arribar a la conclusió que les tortugues serien un dels animals més adients com a objecte d’estudi.

Debatent en grup hem pogut comentar que ha estat un treball molt enriquidor per tots nosaltres. Des de les diverses observacions hem abarcat, de manera profunda, tots els temes que hem cregut interessants en relació a les tortugues d’aigua. Ha estat un treball amè i alhora molt valuós/ enriquidor ja que :

En primer lloc ens ha permès adquirir uns coneixements més tècnics en relació als materials a utilitzar per crear un bon hàbitat; com s’usen aquests i com pot repercutir el seu mal funcionament en l’hàbitat de les tortugues. Per exemple, quan la depuradora no funcionava, l’aigua s’embrutava amb més facilitat i per tant l’havíem de canviar contínuament.També ens vam equivocar, però vam rectificar i aprendre sobre la finalitat del termoescalfador. D’aquesta manera hem adquirit un cert domini en les habilitats procedimentals de laboratori, tot fent un ús adequat del material utilitzat i garantint un ambient saludable per a les nostres tortugues.

En segon lloc hem ampliat els pocs coneixements científics que teníem sobre aquests éssers en relació a les experiències treballades. Gràcies a aquestes ara sabem com ha de ser la temperatura de l’aigua en l’aquaterrari, les causes per les quals les tortugues hibernen, com es reprodueixen...entre moltes d’altres que ens han fet gaudir de l’experiència, formulant-nos preguntes i trobant possibles solucions o respostes tot creant un clima de conversa entre nosaltres.

En relació al comentat anteriorment hem après a gestionar la informació, és a dir, interpretar-la, recollir-ne dades pertinents i posar-les en comú entre tots els membres del grup. Si que és cert, que a vegades, ens ha costat posar-nos d’acord sobre quins aspectes tractar i quins deixar de banda, però a través del treball cooperatiu i les ganes que teníem tots per saber-ne més hem cercat suficient informació per poder contrastar les diverses opinions.

I tercer i últim aspecte que ens ha aportat el treball d’observació del “ Model d’ Ésser viu “ com a alumnes universitaris ha estat adonar-nos de la importància que resulta tenir un ésser viu a l’aula i apropar-nos al paper que tenen els mestres alhora de tenir cura d’ell juntament amb els seus alumnes.

Pensem que és un treball important a tractar des de la Universitat ja que, si ens fixem en la realitat de les escoles d’avui en dia, moltes duen a terme algun projecte relacionat amb l’observació d’un ésser viu. Possiblement, en un futur, com a mestres, haurem de conduir aquesta activitat entre vint - i - cinc alumnes i podem dir que gràcies a l’existència del blog elaborat durant aquestes setmanes podrem recorre-hi a fer-hi un cop d’ull per sortir-nos-en de la millor manera possible!! No oblidem que actualment la majoria d’escoles treballen amb les TIC a l’aula per aquest motiu pensem que tenir un recull de la feina elaborada i de les nostres experiències via on-line és una bona eina de cara alhora de ser mestres.

ESPEREM, DE TOT COR, QUE HAGUEU GAUDIT, TANT COM NOSALTRES, D’AQUEST BLOG!

Què implica aquest treball pels alumnes de Primària?

Un cop acabat el nostre treball hem pensat dividir les conclusions en dos apartats :

1. Unes conclusions a nivell de treball dins d’una aula de primària, és a dir, que suposaria aquest projecte pels alumnes.

2. I unes altres a nivell d’estudiants de Grau d’Educació Primària,  és a dir, com a alumnes que hem vivènciat, en primera persona, la realització del treball sobre “ Model d’ Ésser Viu “.  

Començarem reflexionant sobre què suposaria plantejar i realitzar aquesta activitat als alumnes de primària. En primer lloc, l’estudi dels éssers vius, en aquest cas les tortugues, pot ajudar a construir en el nostre alumnat un nou estil de pensament que ens porta a plantejar-nos aspectes com ara: Quin és el nostre paper dins la natura? Quina és la nostra situació dins el conjunt dels éssers vius? Com tractar els animals per petits que siguin? entre d’altres qüestions. Per tant, l’estudi dels éssers vius pot ajudar a l’alumnat a construir un model d’ésser viu que, progressivament, vagi essent més precís i més ric a mesura que es realitzin noves observacions i es detectin nous canvis. 

Els alumnes, realitzant aquest treball, poden concebre que la vida de tot ésser viu depèn sempre de l’ambient extern i que hi ha una interacció constant amb els seus elements. Suposa adonar-se que, les tortugues necessiten una temperatura d’aigua adequada com també saber la quantitat adequada de l’aliment que se’ls hi ha de donar. Per tant, partint d’observacions i dades concretes, a l’aula s’esdevindran situacions en què els nens i nenes verbalitzaran les seves maneres d’entendre la interacció entre la vida i l’ambient.

Fer aquest treball, ajuda als alumnes a tenir presents els valors a l’hora de tenir cura d’un ésser viu, és a dir, preocupar-se pel que necessiten i saber com s’han de cuidar. Aquest fet, fa que els alumnes se sentin responsables i protagonistes de la cura d’un ésser viu i a la vegada creixin com a persones responsables, ja que tenir cura d’alguna persona fa que et responsabilitzis d’ella, però a la vegada et fa crèixer en aquest valor.

 

En aquest treball el mestre té una importància vital, ja que ha de ser un exemple per els nens i ha de guiar tot tipus de preguntes que permetin aprofundir en el tema que s’està treballant. A més els ha de motivar de manera que per si mateixos siguin capaços de crear i formular interrogants que, poc a poc, a partir d’investigacions i recerca d’ informació s’aniran resolent.

El mestre també s’ha d’encarregar de crear situacions a l’aula on els nens, a partir d’una idea, donin la seva opinió d’allò que pensen, i en grup ho debatin i ho discuteixin tot creant un aprenentatge significatiu. Gràcies al procès d’ensenyament-aprenentatge guiat pel mestre, els alumnes tenen la facilitat de formular-se preguntes i crear hipòtesis a partir de la desconeixença de les coses que els fa despertar la curiositat i la imaginació. 

Pensem que a l’hora de realitzar aquest treball els alumnes es poden trobar diversos entrebancs. Creiem que és complicat trobar una única resposta correcta. Hi ha moltes fonts d’informació, i els alumnes han de saber seleccionar aquella informació rellevant i entendre-la per tal de transmetre-la a la resta del grup. És important que busquin una relació entre el que han cercat i el que han observat, d’aquesta manera entendran quina és la realitat. 

Com a grup, la realització d’aquest treball ens sembla enriquidor i interessant pels alumnes i pels mestres, i per aquest motiu a continuació exposarem les nostres reflexions!! 

Per què les nostres tortugues no es mouen?

L’últim aspecte que ens agradaria destacar en el nostre blog és la hibernació. Pensem que ha estat molt present al llarg de les nostres observacions i debats que hem fet de les nostres tortugues i per això pensem que n’hem de parlar. Per fer-ho hem pensat en una situació que es podria crear a l’aula de primària i que casualment a nosaltres, alumnes de grau d’Educació Primària, també ens ha passat durant aquests dies de pràctiques.

SITUACIÓ A L’AULA

Una alumna porta dies observant les tortugues i nota com aquestes realitzen pocs moviments, per no dir cap. Està preocupada i per aquest motiu decideix transmetre-ho a la resta del grup :

- Les nostres tortugues fa dies que no es mouen, què els hi deu passar?

Nosaltres, com a mestres, decidim obrir un petit debat tot preguntant als nostres alumnes per quin motiu creuen que les tortugues no és mouen. Hem pensat que els alumnes podrien donar respostes com :

- Pot ser que s’hagin mort?

- Potser l’aigua està massa calenta o massa freda.

- Potser tenen gana i al no tenir menjar no es mouen per no cansar-se.

- Segur que estan dormint.

- Potser l’aquaterrari no està suficientment net.

- I si no estan còmodes en l’hàbitat?

Nosaltres, com a alumnes d’ Educació Primària, al veure que les nostres tortugues no es movien vam arribar a la conclusió que aquestes podien estar iniciant el seu procés d’hibernació. Però sabem que potser els nostres alumnes desconeixen aquest concepte. Per aquest motiu, com a mestres, i desprès d’aquest petit debat entre els alumnes, introduiríem la hibernació a partir de possibles preguntes com :

- Sabeu què quan arriba l’hivern hi ha animals que només dormen?

- Això és el que es coneix com a hibernació!

- No mengen quan estan hibernant.

- Per això no es mouen, perquè estan dormint.

- Quan s’apropa la primavera es desperten.

Per poder explicar aquestes hipòtesis amb mínim detall buscaríem informació i la resumiríem de la següent manera :

- Les tortugues acostumen a hibernar, tot i que en un medi artificial no ho fan tant per motius de temperatura.

- Per saber si una tortuga vol hibernar notarem com durant l’última setmana de setembre i les primeres d’octubre duran a terme una activitat excessiva i es tornaran més voraces. Això ho fan com a mostra de la necessitat de preparar-se per a la temporada de fred. També començaran a excavar la graveta constantment. Nosaltres durant l’observació vam poder apreciar com les nostres tortugues, cada vegada que els hi posàvem menjar, es posaven nervioses per aconseguir-lo, així com també hem vist que amb la pota movien la grava com si busquessin alguna cosa. Ara ens hem adonat que era un senyal d’hibernació.

- La hibernació la inicien a l’hivern, ja que la duen a terme per sobreviure al fred, però es comencen a preparar a la tardor.

- S’ha de tenir molta cura de la tortuga durant l’època d’hibernació, ja que podria agafar malalties o fongs. La tortuga queda completament paralitzada. El seu metabolisme va disminuint poc a poc. Se li paralitza tot el sistema immunològic i fins i tot el digestiu, és a dir, no mengen res i s’ha de procurar que abans de començar el període d’hibernació no hi hagi cap resta d’aliment en els seus intestins.

- És molt important deixar que hibernin, ja que podríem causar-li modificacions en el seu estil de vida. Així com també la hibernació és important per tal que, més endavant, els hi sigui més fàcil poder tenir cries.

- Aquest període dura, aproximadament, quatre mesos. Comença al desembre i acaba al febrer.

- És important, un cop acabat aquest procés, portar a les nostres tortugues al veterinari per comprovar el seu estat de salut. Segurament necessitin unes quantes dosis de calci i fòsfor, a més d’una ració extra de vitamines.

A mesura que hem anat cercant informació hem pogut afirmar algunes de les nostres hipòtesis, com ara, que les tortugues no mengen quan estan hibernant. Ens hem adonat que el procés d’hibernació no és fàcil, ja que pot ser perjudicial per elles. Per això, si hem de tenir tortugues a l’aula en època d’hibernació hem de conscienciar als nostres alumnes de la importància de cuidar-les amb responsabilitat. I sobretot, explicar-los amb detall aquest fet i com afecta a altres éssers vius.

Fonts d’informació :

- http://www.ellahoy.es/ocio/articulo/tortugas-de-agua-hibernacion/12873/

- Enciclopedia de los animales. Anfibios y reptiles. Círculo de Lectores. Ediciones Orbis S.A. ISBN 84-226-3535-6

- http://www.bichomania.es/blog/como-preparar-la-hibernacion-de-una-tortuga/

Com es reprodueixen les tortugues?

A través de la nostra recerca d’informació hem aconseguit entendre l’acte de reproducció de les tortugues i també hem verificat algunes de les hipòtesis que s’ havien plantejat inicialment. L’acte de reproducció que duen a terme les tortugues és més complex del que ens pensàvem,  la incubació dels ous és un fet que sabíem des d’un principi, però hem descobert altres actuacions que desconeixíem. Un clar exemple ha estat que una vegada surten de l’ou s’alimenten durant els primers dies de la seva closca.

COM ES REPRODUEIXEN LES TORTUGUES?

Tot i que ja sabem força informació sobre aquests éssers vius per tot el que hem estat observant, ens han sorgit alguns dubtes sobre un tema que encara no hem tractat i que és de gran importància, parlem de la reproducció de les tortugues.

Coneixíem a grans trets que les tortugues són ovípares, és a dir, que es reprodueixen mitjançant la posta d’ous, però desconeixíem altres conceptes. Algunes de les preguntes que han sorgit en el nostre debat són :

o       Com neixen les tortugues?

o       Què fan amb els ous?

o       Com els cuiden?

o       Com és l’acte de reproducció?

I les hipòtesis que nosaltres n’hem extret de manera general han estat :

• Les tortugues utilitzen el mètode d’incubació per protegir l’ou i mantenir-lo amb escalfor durant tot el dia.
• La tortuga encarregada de cuidar l’ou és la femella.
• Desconeixem l’acte de reproducció. Tot i que parlant-ho ens decantem cap a un acte de reproducció semblant al de la resta d’éssers vius. Com per exemple el nostre. A través del aparell reproductor masculí i l’aparell reproductor femení, el mascle introdueix els seus espermatozous dins l’òvul de la femella.
• Pensem que els ous no seran massa grans ja que fixant-nos-hi bé no hem estat capaços de trobar el forat pel qual les tortugues ponen els ous. Creiem que aquest no deu ser gaire gran.

A través de la nostra cerca d’informació hem entès molts conceptes i hem pogut refutar i verificar algunes de les nostres hipòtesis.

Informació

L’acte de reproducció que duen a terme és el següent:

El mascle s’apropa a la femella, mou el cap rítmicament de dalt a baix i li busca les potes i la closca per mossegar-les. Ella es replega espantada dins la closca i intenta fugir. Llavors, el mascle la persegueix i li agafa les potes del darrere per aturar-la. El mascle volta donant cops amb la part davantera de la closca fent força soroll fins que la femella accedeix a què el mascle s’enfili, i es posi dret damunt la seva closca.

Seguidament, el mascle col·loca la cua sota el plastró d’ ella i introdueix el seu penis en l’obertura de la femella per fer còpula. Aquest comportament està viu en tortugues que han viscut soles en captivitat.

Com hem dit abans, les tortugues són ovípares, per reproduir-se la tortuga mascle es situa damunt de la tortuga femella i un cap acabat l’acte de reproducció, les femelles posen els ous ( els acostumen a posar durant la nit ) . A continuació els ous poden ser depositats sota de vegetació, en nius d’altres animals o en els propis nius que elles mateixes amb les seves potes han excavat.

Algunes espècies tapen la zona ràpidament i deixen els ous; en canvi d’altres passen molta estona camuflant-lo. Normalment les tortugues excaven altres nius falsos per tal de despistar als depredadors. Una de les curiositats que ens ha sorprès a través de la nostra recerca d’informació ha estat que les tortugues femelles fan pipi damunt de la terra on estan els ous perquè als altres animals sentin l’olor i no els busquin.

Quan neixen les tortugues foraden la closca de l’ou elles mateixes i aquesta mateixa closca serà la seva alimentació durant els primers dies. Aquestes éssers vius no acostumen a tenir cura de les seves cries un cop neixen, a excepció d’alguna espècie en concret com la tortuga  “ parda birmana “.   

Durant el treball d’observació de les nostres tortugues no hem tingut la oportunitat d’apreciar com es duu a terme l’acte de reproducció, ja que són dos mascles. Tampoc hem tingut la sort de tenir una tortuga en estat, i per tant no hem pogut debatre ni el que passaria quan pongués els ous ni quin seria el seu comportament. Tot i així ens ha resultat molt enriquidor la cerca d’aquest aspecte ja que per nosaltres ens sembla força interessant.

FONTS D’INFORMACIÓ:

http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but9/documents/tortuga_mediterrania2.pdf

http://www.xtec.cat/~aarderiu/projecte%20tortuga/pagina%20web/reproduccio.htm

http://www.infoanimales.com/tortuga-terrestre

AVANZI.M. (2002) Las tortugas terrestres. Editorial  DE VECCHI.

ISBN: 84-315-2832-X

- Enciclopedia de los animales. Anfibios y reptiles. Círculo de Lectores. Ediciones Orbis S.A. ISBN 84-226-3535-6

Les nostres tortugues defequen?

En aquesta entrada ens centrarem en analitzar de quina manera l’aliment ingerit per una tortuga és eliminat. Sense deixar de banda el procés de nutrició i alguns dels òrgans que hi intervenen. Per poder iniciar el tractament d’aquesta informació hem pensat en un punt de partida que es podria crear a l’aula :

PUNT DE PARTIDA :

Un alumne està preocupat ja que porta molts dies inspeccionant l’aquaterrari de les tortugues i no aconsegueix visualitzar els excrements per cap lloc. Així doncs, amb angoixa es dirigeix cap a la mestra i li comenta :

- Les nostres tortugues no defequen.

La mestra, sorpresa per aquest comentari sobtat està a l’espera que algun altre alumne li faciliti alguna resposta. En aquest moment es crea un petit debat entre els companys de la classe en què molts d’ells comenten :

-  Les tortugues si que defequen, però l’aigua ho desfà.

- Jo crec que no defequen sempre perquè hi ha dies que no mengen.

- Jo un dia vaig veure flotant una cosa i no sé si era un excrement o un tros d’aliment.

- Podria ser que no defequessin?

- Com deuen ser els seus excrements?

- Potser és que només orinen i ho expulsen tot mentre ho fan?

Després d’analitzar aquest enriquidor debat en el qual  els alumnes s’han qüestionat ítems força interessants la mestra els proposa una activitat.

Consistirà en buscar informació sobre de quina manera nosaltres, les persones, eliminem els nostres excrements i ho hauran de comparar amb la manera com ho fan les tortugues. Per fer-ho més dinàmic, tot treballant la competència visual i plàstica, se’ls demanarà que ho plasmin en un dibuix. L’objectiu serà acabar de completar l’esquema intern d’una tortuga d’aigua que ja van iniciar quan investigaven les parts internes.

Un cop els alumnes han portat les seves representacions i han comprovat que la funció de nutrició de les tortugues és la mateixa que la dels humans, és a dir, utilitzem de la mateixa manera els quatre aparells necessaris, nosaltres, com a mestres, ens centrarem en l’aparell excretor i els farem veure que :

- Un cop ingerides les gambes, aquestes fan tot el procés de la nutrició fins arribar a l’intestí prim. En l’intestí prim es duu a terme el procés d’absorció; la sang agafa els nutrients de les parets de l’intestí prim i els condueix cap al cor per ser bombejats per tot el cos. Però tots aquells aliments no assolits aniran a  l’intestí gros on seran expulsats per l’anus.

- Com a resultat del metabolisme cel·lular les tortugues obtenen energia i poden fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Però també apareixen unes deixalles metabòliques que han de ser expulsades de l’organisme. L’eliminació d’aquestes substàncies s’anomena EXCRECIÓ. I és aquí on entra en funció l’aparell excretor!

- En els animals vertebrats, com les tortugues d’aigua, els principals òrgans excretors són els ronyons. Aquests són els que s’encarreguen de filtrar la sang per eliminar els residus tòxics.

Hem de tenir en compte que si la temperatura de l’aigua no és l’adient, la nostra tortuga no farà les seves necessitats. Per això, l’aigua ha d’estar temperada perquè pugin defecar sense problemes.

Després de tota aquesta informació explicada als alumnes, junts hem pogut comprovar que les tortugues d’aigua, al igual que tots els éssers vius, si que defequen, ja que forma part del procés digestiu, i ho fan sempre que s’alimenten. Però, perquè a vegades no observem els seus excrements a l’aquaterrari

? La veritat és que no hem trobat gaire informació sobre aquest aspecte, però amb el poc que hem trobat i amb el debat que hem creat entre el grup creiem que donaríem com a resposta als nostres alumnes el següent :

Els excrements de les tortugues són força petits, tenen forma d’estomac i normalment són de color marró. Tot i que a vegades poden ser blancs. Tal i com hem llegit hi ha moltes tortugues que sense adonar-se’n es mengen els seus propis excrements. No és que sigui dolent, però això vol dir que la seva alimentació no les satisfà suficientment, és a dir, no les omple com hauria de fer-ho.

Hem cregut entre tots que, un altre motiu pel qual no podem veure els excrements de les nostres tortugues podria ser que, aquests es submergissin al fons de l’aquaterrari i és camuflessin entre la grava, o bé darrere dels suros que col·loquem perquè surtin a respirar.

Excrement fòssil d'una tortuga 

En conclusió, arrel del petit debat sobre els excrements que els propis alumnes han creat hem arribat a la conclusió que les nostres tortugues d’aigua segueixen el mateix procés de nutrició que nosaltres, els humans, i que per tant, al igual que nosaltres, elles també defequen tot allò que mengen tot i que a vegades no ho podem veure.

Fonts consultades:

- Enciclopedia de los animales. Anfibios y reptiles. Círculo de Lectores. Ediciones Orbis S.A. ISBN 84-226-3535-6

- http://www.slideshare.net/mredon6/la-nutrici-dels-animals-presentation

- http://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptil

- http://www.tortuamigos.com/viewtopic.php?f=13&t=1365

Com respiren les tortugues?

En aquesta entrada, després d’investigar i observar amb més detall les parts exteriors i interiors de la tortuga, parlarem de la respiració d’aquestes i intentarem donar resposta a les següents preguntes:

- Com és que poden aguantar tanta estona sota l’aigua, i a la vegada també fora del medi aquàtic?

- Com respiren?

- Tenen algun altre sistema respiratori paral·lel al pulmonar?

En primer lloc, tenim clar que les tortugues són rèptils que poden estar perfectament fora de l’aigua, per tant presenten unes estructures respiratòries que connecten amb l’exterior. Per aquest motiu, creiem que les tortugues tenen una respiració pulmonar tot i que és bastant diferent a la dels mamífers o humans, ja que elles poden passar-se molt de temps sota l’aigua. En debat hem comentat que quan es submergeixen deuen tenir algun tipus de teixit diferent perquè puguin aguantar tanta estona sota l’aigua.

A simple vista no hem observat cap símbol o moviment que ens evidenciés com era la seva respiració. Hem vist que no els surten bombolles pel nas ni tampoc obren la boca. Per tant, hem arribat a la conclusió que pot ser que tinguin un altre sistema diferent al pulmonar, fet que provoca que puguin estar tantes hores dins l’aigua.

Després de la nostra posada en comú, ens hem informat i hem vist que no anàvem mal encaminats.

Les tortugues són capaces de mantenir més concentracions de diòxid de carboni a la sang que la majoria dels animals que respiren oxigen i, per tant, poden utilitzar el proveïment d’aquest de manera molt eficaç durant un llarg període de temps. Tant la sang com el teixit muscular poden emmagatzemar oxigen en grans quantitats, fet que ajuda a la tortuga a romandre sota l’aigua llargs períodes de temps.

Finalment hem arribat a la conclusió que les tortugues posseeixen especificitats en el sistema circulatori que els permeten aguantar dintre l’aigua força temps sense la necessitat de capturar l’oxigen de l’exterior.

Fonts consultades:

- http://www.jmarcano.com/biodiverso/endanger/tortuga/anatomia.html

-http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/ARC/1r%20ESO/Vida%20a%20la%20Terra/monanimal/04_La_tortuga_mascota.pdf

Què hi ha al interior de les nostres tortugues?

Després d’analitzar la part exterior de les nostres tortugues i aprofundir en com és la closca d’aquestes, ens va sorgir la pregunta de :  com deuen ser per dintre les tortugues? On van a parar l’aire, l’aigua, el menjar, les substàncies que ingereixen?

Tot observant-les ens adonem que poden arribar a fer les mateixes funcions vitals que els éssers humans, per tant, ens imaginem que per dintre pot ser que siguin iguals a nosaltres. En primer lloc hem comentat en grup que per a respirar necessiten un aparell respiratori, el qual ens imaginem que pot estar format per uns pulmons. A continuació hem estat parlant sobre si per menjar utilitzen l’aparell digestiu, on hi ha la boca, l’estòmac i els intestins, aquests tenen les seves funcions tal i com vam estudiar l’any passat; per mesclar-los i transformar-los en substàncies que el seu cos necessiti, o bé per expulsar-los com a substàncies de rebuig; també creiem que tindran un sistema circulatori com el nostre, que ajudarà a les substàncies extretes de la transformació dels aliments i l’aire a “passejar” per tot el cos de la tortuga i establir-se allà on hi fan falta, amb l’ajut del cor; i ja per acabar el nostre repàs de las parts internes hem parlat també d’un sistema excretor que facilitarà l’expulsió de substàncies de rebuig. No oblidem tampoc l’aparell reproductor amb el que ens questionem si serà igual que el nostre.

Tot l’interior ens l’imaginem, com hem dit abans, com el dels éssers humans, però realment és així? Després de debatre-ho, hem buscat informació i hem comprovat que:

En l’aparell digestiu: contè una gran massa intestinal necessaria per digerir materials vegetals i petites criatures marines.

En l’ aparell reproductor: tenen ovaris que creen òvuls i al interior de la tortuga tenen una cavitat on s’hi permet produir i emmagatzemar un gran nombre d’ous.

Pel que fa a l’aparell respiratori i circulatori: a part d’utilitzar els pulmons per respirar, també s’han desenvolupat espècies amb formes suplementàries de respiració: algunes fan passar l’aigua a través de les vies nassals fins a la boca i la gola on s’extreu l’oxigen per la faringe; d’altres agafen aigua a través de la obertura anal on s’omplen i es buiden dos sacs, cosa que causa una lenta corrent que permet recollir l’oxigen.

També són capaces d’emmagatzemar a la sang majors quantitats de Diòxid de Carboni és per això que poden aguantar molta estona sota l’aigua sense necessitat de sortir a la superfície a agafar més oxigen.

Cal dir que molts dels aspectes esmentats anteriorment seran ampliament explicats en les entrades següents. Aquestes mostraran de manera específica la respiració i l’alimentació de les tortugues. Com es produeix, quins organs intervenen, quina és la principal funció etc.

Pensant com a mestres, proposaríem una activitat als nostres alumnes perquè vegin les semblances i diferències que hi ha en els organismes de les tortugues i els éssers humans i per adonar-se'n que malgrat les semblances o diferències que poguem observar, tots som Éssers Vius.

Aquesta activitat consistiria en:

-Pensar com és l'interior d'una tortuga.

-Dibuixar i explicar tot allò que han pensat.

-A partir d'un debat a la classe, contrastarien allò que creuen o imaginen amb allò que és real, tot cercant en diferents fonts d'informació.

-Complementar el dibuix o l'explicació anterior amb la informació cercada.

Fonts de documentació:

http://www.infovisual.info/02/020_es.html

http://www.jmarcano.com/biodiverso/endanger/tortuga/anatomia.html