dimecres, 31 d’octubre del 2012

Quines parts exteriors de la tortuga hem apreciat durant l'observació?

En aquesta entrada us explicarem quines són les parts que hem pogut apreciar durant l’observació de les tortugues.


Abans de cercar la informació, ens hem fet una sèrie de preguntes i les hem intentat contestar tot reflexionant i compartint els nostres coneixements previs sobre aquest tema.


Les preguntes sobre quines parts de la tortuga hem apreciat durant l’observació han estat les següents:

- Com és la boca de les tortugues? Tenen dents?
- Per què tenen els ulls petits?
- És per alguna raó en concret que tinguin el coll molt llarg?
- Per quin motiu tenen les ungles llargues?
- Com és la seva cua?

Després d’establir un petit debat entre nosaltres hem respost les preguntes.


Fent referència a la pregunta de la boca, hem apreciat que és molt petita i no tenen dents. Pensem que si tenen la boca tan petita potser és pel fet que l’aliment que ingereixen és petit i no cal mastegar-lo. A part també aquest està mullat i es desfà més fàcilment dins la boca.
 

Pel que fa als seus ulls, no sabem ben be el motiu pel qual poden ser petits. Ho haurem de buscar millor. Tot i així potser té a veure amb la llum, que potser pot molestar-lio molt o també amb el tema de l’aigua, a l’hora de nedar.



 
 
 
 
 
 
 

 
Creiem que les tortugues tenen el coll llarg pel fet de la seva protecció. Les tortugues l’ amaguen i el treuen quan volen i amb força facilitat, ja que si perceben algun perill o tenen por, l`amagaran. Com més llarg sigui més fàcilment podran detectar el perill.
També pensem que els serveix per poder treure’l fora de l’aigua amb facilitat i poder respirar millor.




 
 
 
 


Pel que fa a les seves ungles pensem que són llargues, ja que d’aquesta manera poden pujar més fàcilment pels objectes que col·loquem. Si les tinguessin curtes se’ls faria més difícil poder aguantar-se. També vam observar un dia que, quan la gamba crua és molt gran, se la posen a la boca i amb l’ajut de les ungles la trenquen per la meitat. I se la mengen en dos trossos.
 
 
 
 





Finalment, fent referència a la cua de les tortugues hem de dir que és petita, passa desapercebuda ja que com tenen les potes del davant i darrere no els fa molt falta per poder moure’s per l’aigua.
 

 
 

 


Un cop hem respost les preguntes formulades, contrastarem les nostres respostes amb informació que hem cercat sobre les tortugues d’aigua.


Una de les parts més característiques de les tortugues és la seva closca cartilaginosa o ossi, que actua com a mecanisme de defensa. Aquesta closca es desenvolupa a partir de les seves costelles i neix de manera que recobreix tot el cos a excepció de les extremitats i el cap. La closca és una part de la tortuga que ens interessa força, així que hem decidit dedicar una única entrada a parlar-ne més extensament.


La tortuga té la capacitat de replegar el seu cap, potes i cua. El cap i les potes estan proveïdes d'escates anàlogues a les de les serps. Les potes tenen 5 parells de dits i poden estar adaptades per remar. El cap de la tortuga està proveïda d'uns reduïts ulls i tenen una visió nocturna excepcional.


Poden contreure el coll, així com les cames dins de la seva closca per protegir- se de qualsevol tipus de perill.


Les tortugues es caracteritzen per la manca de dents i per tenir la boca en forma de bec corni. A l'interior de la boca tenen una espècie de callositats que utilitzen per menjar.

 
 
Fonts consultades:
 
 


 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Com diferenciem una tortuga mascle d'una femella?


Avui ens hem reunit tot el grup i mitjançant la nostra observació ens ha sorgit un dubte respecte a les nostres tortugues.

La pregunta principal que ens hem plantejat és la següent:

-           Com podem identificar el sexe de la tortuga?

A través d’aquesta qüestió, entre tots, hem creat una sèrie d’hipòtesis que no sabem si són correctes o incorrectes. En un primer moment les idees que hem aportat per identificar el sexe de les tortugues han estat les següents:

-          Influeix la closca
-          La grandària de la cua
-          La longitud de les ungles.

A través de les nostres intervencions hem decidit fer una recerca d’informació per tal de refutar o verificar les hipòtesis plantejades.

La informació obtinguda ha estat classificada de la següent forma:

Podem trobar moltes característiques que identifiquin el sexe d’una tortuga, però hem de dir que l’edat d’aquests éssers vius influirà en molts casos ja que la tortuga adulta serà més fàcil d’identificar que la tortuga nounada.

Característiques físiques:

Grandària de la cua: podem observar que els mascles tenen la cua més llarga i més gruixuda que la tortuga femella.

- Longitud de les ungles: els mascles tenen les ungles de les potes davanteres molt més grans que les femelles

- Col·locació de l’ anus: l’ anus del mascle es col·loca ben lluny de la vora la seva closca, en canvi el de la tortuga femella es troba a prop del seu cos, normalment a la vora de la closca.

- Forma del pit: la tortuga mascle té el pit més arquejat cap endins per facilitar la reproducció amb la tortuga femella.

Mitjançant la nostra recerca d’ informació hem comprovat que algunes informacions que hem aportat són correctes. Aquestes són les principals característiques que diferencien el sexe de la tortuga però cal destacar que no són les úniques, ja que també influeix el tipus que analitzem, és a dir, depenent de l’espècie ens podrem basar en unes característiques o en unes altres.

FONT D’INFORMACIÓ

- ¿Cómo determinar el sexo de una tortuga? http://www.infotortuga.com/sexo.htm 

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Què mesuren i pesen les nostres tortugues?



Dedicarem aquesta entrada a reflexionar i fer-nos noves preguntes sobre les diverses observacions de les dues tortugues en relació al pes i a la mesura.

Avui, dia 17 d’octubre del 2012, hem mesurat per primera vegada, amb la balança que ens ha proporcionat la professora del mòdul, el pes de cada una de les tortugues. Així a simple vista podem apreciar que una és més gran que l’altra. La tortuga que aparentment és més gran pesa 80,40g i la que es veu més petita 48,29g.

Fent referència a la mida, la tortuga més gran mesura 9 cm i l’altra 8 cm. Com podem veure, aquestes dades ens evidencien la proporcionalitat entre el pes i la mida.





També, al llarg de la setmana hem observat que la més gran menjava més que no pas l’altra, i aquest fet ens ha portat a plantejar-nos les següents preguntes:

- Passada una setmana, tindran el mateix pes? Haurà augmentat, disminuït o s’haurà mantingut igual?
- Tindran la mateixa mida?
- Té relació la mida i el pes de la tortuga amb el que menja ?

Fent referència a aquestes preguntes, nosaltres creiem que el pes de les tortugues no variarà molt. Com a molt, la que hem vist que menja una mica més potser augmenta lleugerament. Respecte l’altra, pensem que el seu pes es mantindrà estable. Tal i com hem vist en diverses fonts d’informació, les tortugues són uns animals que no acostumen a menjar massa, poden estar fins i tot tres dies seguits sense menjar. Per això creiem que durant aquests dies no podrem observar una gran evolució del seu pes.

Quant a la mida, pensem que el procés de creixement és molt lent, tot i que aquest pot variar segons la mida del seu aquaterrari, per això si és tracta d’un aquaterrari gran les tortugues poden créixer més ràpidament ja que es van adaptant a les noves dimensions. De la mateixa manera que pensem que en una setmana no haurà variat la seva mida, imaginem que en un mes tampoc ho farà.

Per tant, com a conclusió creiem que la mida, el pes i l’alimentació si que tenen relació, ja que aquests tres factors depenen uns dels altres. Per exemple, si la tortuga s’alimenta és evident que aquesta canviarà de mida, es farà més grossa, i per tant el seu pes augmentarà.



divendres, 19 d’octubre del 2012

Com s’han adaptat les nostres tortugues al nou hàbitat?


Un cop teniem l’aquaterrari acabat i preparat per rebre a les nostres tortugues les hem portat a la Universitat ja que, durant un temps, aquestes seran el nostre objecte d’estudi.











L’hàbitat en el que viuen és un aquaterrari molt gran i espaiós i pensem que en el moment de col.locar-les dins s’han vist una mica estranyes davant d’aquesta nova situació. Al cap d’una estona d’estar al seu nou habitacle ens hem adonat que estaven molt mogudes, que volien sortir a la superfície, suposem que a respirar i descansar, però que no podien ja que no hi havia un espai específic per fer-ho. Per aquest motiu, nosaltres com a grup, ens hem fet la pregunta següent :
Què és el que no té el nostre aquaterrari perquè les nostres tortugues no estiguin a gust ?
Ens hem qüestionat si el que els passava era que els faltava espai i una zona més àmplia de superfície i hem fet les proves pertinents, com? Doncs movent les pedres i recolocant-les de manera que tinguin un lloc més gran on poder pujar a descansar i a respirar. Però tot i així no ens hem quedat gaire convençuts, ja que, seguien inquietes. A més, pensant entre tots hem cregut que seria també una bona idea col.locar en l’aquaterrari surus per tal que puguin pujar i descansar sense problema. Amb la presència d’aquests surus pensem que aconseguim aproximar-nos una mica al seu hàbitat natural.







Ara que ja tenen l’espai adequat per poder sortir fóra de l’aigua i respirar, ja no les notem tan neguitoses i sobretot pensem que ara poden estar més comodes.


dimecres, 17 d’octubre del 2012

Com podrien arribar les tortugues a l'aula?


Un cop tenim el nostre aquaterrari acabat les tortugues han arribat a l’aula!! Però com ho hem fet? Quina és la millor manera de fer arribar aquests éssers vius fins l’escola? En el nostre cas fins la Universitat? I com les aconseguim?

Un dels punts més importants d’aquest treball ha estat l’elecció de l’ésser viu a treballar. Després de parlar-ho durant molts dies, com ja s’ha comentat, ens hem decantar per les tortugues d’aigua, ja que ens desperten un cert interès i també pensem que és un animal que acostumen a tenir molts nens. Nosaltres vam aconseguir les tortugues gràcies a un contacte de la Irene Lamiel que ens les ha deixat durant el nostre estudi però les haurem de retornar. Com poden els alumnes aconseguir les tortugues d’aigua?

Després de fer un petit debat entre el grup hem cregut que una manera dinàmica i diferent d’aconseguir tortugues d’aigua és :

Dividir la classe en dos grups, un mestre responsable per a cada grup el qual s’haurà d’encarregar d’acompanyar als seus alumnes a la botiga d’animals més propera a l’escola. En ella els nens, triaran la tortuga que més els agrada, tenint en compte que un grup agafi un mascle i l’altre grup una femella. Pensem que fer-ho d’aquesta manera comporta que siguin els propis nens el que escullin la tortuga que volen treballar i a més poden establir una petita conversa amb la dependenta que alhora sap com cuidar aquests animals i que per tant els pot donar molts consells. La tortuga arribarà a l’aula de la mà de tots els alumnes de la classe ja preparada per entrar en el nou aquaterrari abans creat per tots ells. El mestre serà l’ encarregat de guiar i orientar l’observació continuada dels infants.

















Una altre manera diferent de fer arribar les tortugues a l’aula és que el mestre pregunti si hi ha alumnes que tenen aquest ésser viu a casa seva. En cas afirmatiu demanar si estarien disposats a compartir durant un temps la seva tortuga amb la resta dels companys. Pensem que d’aquesta manera, podem aconseguir una gran varietat de tortugues si són molts els alumnes que en tenen. També garantim la utilització de diversos materials, segurament tots ells ben diferents ja que cada nen cuida al seu ésser viu a la seva manera. En aquest cas la tortuga arribarà de la mà d’un únic alumne, tot i que la resta estaran impacients esperant la seva arribada. Hem comentat entre tots que aquesta manera de treballar potser comporta el fet que l’hàbitat de les tortugues no es creí entre tots, sinó que, al venir de casa dels alumnes aquests ja portin els seus propis materials.

Ara que ja tenim les nostres tortugues a l’aula, a partir de la observació directa, ens plantejarem totes aquelles hipòtesis que ens resultin més interessants i que aniran sorgint a mesura de realitzar un treball continuat. 

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Informació cercada sobre la cura de les tortugues

Un cop hem respost les preguntes formulades en l’entrada anterior, hem contrastat les nostres respostes amb informació que hem cercat sobre les tortugues d’aigua.

Necessitats de les tortugues:

- Canviar l'aigua constantment per evitar que agafin infeccions (un parell de cops per setmana). Si es posa un filtre s’ha de canviar igualment un cop per setmana, ja que l’orina de les tortugues és molt forta i el filtre no la elimina. 

- Cada dia necessiten unes hores de llum de sol directa per absorbir la vitamina D que necessiten.

- Es recomana no tenir una única tortuga, ja que els agrada estar en companyia.

Alimentació:

- Alimentar-les amb una dieta correcta. L’alimentació bàsica és la pinsos en format de "pellet", específic per a tortugues. Els millors són els que tenen un alt contingut en proteïna i moderat en greixos. 

- Evitar l'alimentació basada en gambes, ja que no aporten molts dels components necessaris. Tot i que una vegada cada dos setmanes se'ls hi pot donar.

- A l'hora de donar-los el menjar es trau del congelador i es tira directament a l'aigua.

- Es recomanable que mengin 6 dies a la setmana. La quantitat ha de ser la que puguin menjar en deu minuts. 

- El menjar que sobra s'ha de retirar per tal que no s'embruti l'aigua.

Manipulació i comportament:

- Les tortugues s'han d'agafar delicadament per banda i banda de la closca.- No s'han d'agafar molt sovint perquè es podrien estressar.

- Les tortugues quan fa fred tenen la necessitat d'hivernar. Per tant, deixen de menjar i casi no es mouen.


Higiene. Recomanacions pels nens petits:

- Després de tocar-les cal netejar-se les mans amb aigua i sabó, ja que les tortugues tenen flora bacteriana que pot resultar perjudicial per als humans (diarrea, vòmits,etc...) i d’aquesta manera també evitem qualsevol infecció com la salmonelosis.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Com cuidar les tortugues?

En aquesta entrada us explicarem com hauria de ser la cura de les tortugues d’aigua.
Abans de cercar la informació, ens hem fet una sèrie de preguntes sobre la cura de les tortugues i tot reflexionant i compartint els nostres coneixements previs sobre aquest tema, hem intentat contestar les preguntes que ens hem formulat. 

Les preguntes sobre com tenir cura de les nostres tortugues han estat les següents, tot centrant-nos en temes com les seves necessitats, l’alimentació, la higiene i la manipulació i el comportament d’aquestes:

- Què necessiten les tortugues per viure?
- Cada quan hem de canviar l'aigua?
- Què mengen les tortugues?
- Quants cops hem de donar-los menjar?
- Com s'ha d'agafar una tortuga?

Després d’establir un petit debat entre nosaltres hem respost a les preguntes.

Fent referència a la primera pregunta creiem que el que necessiten i és primordial per a les nostres tortugues és tenir un hàbitat, el més semblant possible amb el seu hàbitat natural. Per això hem construit un aquaterrari amb les condicions més òptimes per tal que les tortugues estiguin el millor possible. 

Pensem que l’aigua l’hauriem de canviar quan observéssim un canvi, ja sigui per la olor o pel color. Per tant, creiem convenient netejar-la cada dos o tres cops per setmana, ja que seria el més adequat. Hem parlat també sobre la importància de la depuradora d’aigua. No sabem fins a quin cert punt pot funcionar bé o no. Per això ara estem en procés d’investigar el temps que tarda en embrutar-se l’aquaterrari.




Quant a l’alimentació d’aquestes, tots nosaltres creiem que la dieta de les tortugues consisteix en menjar gambes deshidratades, però un membre del grup, l’Anaïs Alapont, ha comentat que quan ella tenia tortugues a casa seva també menjaven pernil dolç. Això ens fa plantejar-nos si realment les tortugues només mengen gambes o poden menjar altres coses i tenir una dieta més variada. En relació amb la pregunta sobre quants cops ha de menjar una tortuga, no ho tenim del tot clar. Per experiències personals que hem tingut sabem que mengen força i que podem anar tirant l’aliment cada vegada que se l’acaben. Però en aquest cas, com no les tenim a casa, sinó que les tenim a la universitat, cada dia, abans de marxar els hi donem un petit grapat de gambes. 







Finalment considerem que una tortuga s’hauria d’agafar el més cuidadosament possible. Pel que hem vist, és un animal fràgil i, en el cas d’una de les dues tortugues, bastant petit, per tant creiem que caldria agafar-lo pels laterals de la closca. I sobretot anar amb molt de compte! Ja que avui a l’hora de pesar-les gairebé se’ns escapen ja que s’han posat molt nervioses! Sobretot hem d’evitar que es puguin fer mal!

divendres, 12 d’octubre del 2012

Així serà el nostre aquaterrari!


Després d’informar-nos sobre les condicions òptimes i els materials que ha de tenir un aquaterrari per a les tortugues hem confeccionat el nostre.



Com a mestres, a l’aula, tindríem en compte, a l’hora de crear l’hàbitat de les tortugues amb els nostres alumnes, els següents punts :

1. Conèixer l’hàbitat natural de les tortugues a partir de la cerca d’informació a pàgines web, llibres o materials didàctics que el mestre proporcioni als alumnes, com ara documentals entre d'altres.

2. A partir d’un col.loqui o diàleg entre la classe, els alumnes seleccionaran tot aquell material que creguin adient i que estigui a l’abast dels mestres i/o de l’escola per crear el seu propi aquaterrari on viuran les tortugues. 

Nosaltres després d’haver realitzat aquest treball previ de cercar informació i debatre en grup sobre com ens agradria que fos l’aquaterrari l’hem creat. Ho hem pogut fer gràcies als materials que la nostra professora de Ciències ens ha proporcinat i d’altres que els hem hagut de comprar. 
Els materials necessaris per a l’hàbitat de les tortugues que utilitzarem són :



La llum artificial servirà per donar-lis llum com si fos natural,
ja que el nostre aquaterrari serà dins l'aula
i no rebrà llum natural i directe del sol.




Aquest tipus de pedres serviran per a què les tortugues puguin sortir a la superfície per descansar i respirar.


El termoescalfador ens servirà per mantenir estable
la temperatura de l'aigua.


 
Aquestes pedres són pel fons de l'aquaterrari.


La depurador d'aigua servirà 
per mantenir l'aigua neta i sense clor. 

La pedra de calci servirà per a què la closca de les tortugues es
mantingui en bon estat i sana.



I finalment com ja hem acabat l'aquaterrari i ho tenim tot en funcionament; la depuradora d'aigua i el termoescalfador... 


LES NOSTRES TORTUGUES JA SÓN A L'AQUATERRARI!!